1.INTRODUCCIÓ: El castell de Santa Florentina

Tipología: Espai patrimonial

El Castell de Santa Florentina és una fortalesa d’estil neogòtic situada a Canet de Mar. Hui en dia funciona com a centre d’esdeveniments, però també és conegut degut a haver estat utilitzat com a localització de rodatge en diverses sèries i pel·lícules, entre elles, les més conegudes “Joc de Trons” o “César”. És considerat ben d’interés cultual i ofereix visites guiades o amb audioguia. Uns amics havien visitat el castell i em van recomanar fer una visita, ja que es troba en un estat excepcional i té una història summament interessant.

El castell està dividit en tres nivells: la planta baixa, la planta noble i les torres. Compta amb dos pisos en la casa principal i quatre nivells més en les torres. Les torres no es poden visitar, sols l’exterior i els dos pisos de la casa principal. Hi ha també una cripta per a accedir a les catacumbes, però aquestes sols es poden visitar una vegada a l’any en una visita especial.

2.SISTEMA DE SENYALÍSTICA

Ja abans d’arribar al castell vaig veure alguns senyals que indicaven on es troba el castell tant en anglés com en català fins a arribar a l’entrada on hi ha un cartell on s’assenyala en anglés on comprar els tiquets i que totes les visites es fan amb guia. Tots aquests senyals tenen el logotip del castell i estan escrites en la mateixa tipografia a més d’utilitzar el mateix color roig obscur per destacar certa informació.

Jo havia escollit fer una visita amb audioguia per tal de poder anar en més tranquil·litat i prendre notes. Durant aquest tipus de visita en l’aparador et donen l’audioguia i encara que hi ha una persona disponible que és part del personal del castell per poder fer preguntes i resoldre dubtes, els visitants amb audioguia poden moure’s prou lliurement per l’espai. Hi havia prou gent el dia que vaig anar a més d’una visita guiada.

Tal com es diu al Castell a les hores en punt obrin les portes i es pot accedir a la part exterior del castell. Allí veig el primer punt d’audioguia (fotografia d’exemple de punt d’audioguia baix) on em puc parar a escoltar l’audioguia que comença amb un resum del cronograma del castell (quan es va edificar i quins van ser els seus senyors fins a l’actualitat). La visita guiada està just al meu costat així que m’aparte per poder escoltar l’audioguia bé. Hi ha unes quantes persones més amb l’audioguia i una dona part del personal del castell que ens acompanya.

La zona que tinc just davant està obstruïda per una barrera i hi ha un senyal amb una fletxa del color roig corporatiu del castell que m’indica on està l’entrada principal. La senyalització no és massa òbvia ni en grans formats i, a més, des del punt on estic situada davant del punt de l’audioguia puc veure el següent punt i sé on dirigir-me. Durant tota la meua visita m’adone que els punts d’audioguia estan molt ben col·locats, ja que és fàcil veure’ls i seguir-los en ordre fent bé el recorregut.

Una vegada he passat l’entrada principal entre al pati on hi ha uns quants punts d’audioguia i també un senyal visible des de l’entrada a una porta per on s’accedeix als banys. Veig que hi ha unes escales de pujada que es marquen amb el punt 5 de l’audioguia, però també veig unes escales de baixada al costat i des de fora es veu marcat el punt 16 de l’audioguia així que entenc que primer he d’avançar al pis superior del castell per la galeria. Allí puc anar a la dreta o a l’esquerra, però veig el següent punt de l’audioguia a l’esquerra i entre al saló del tron. Des del saló del tron continue la visita seguint els punts d’audioguia, però també puc trobar alguns mapes que es mimetitzen en l’entorn i que marquen amb un punt roig (color corporatiu) on es troba el visitant tant en català com en anglés. Hi ha també algunes portes que tenen fletxes amb números i després de fixar-me m’adone que els números corresponen als punts d’audioguia, en lloc d’estar senyalitzat segons l’habitació. A algunes zones no es pot accedir així que s’utilitzen barreres per tal de tallar el pas, també per tal de dirigir a la gent pel camí correcte i també per donar a entendre que certs objectes no es poden tocar o no es pot asseure en ells.

Una vegada he visitat tranquil·lament el saló del tron, el saló principal, l’entrada al menjador, el menjador i una sala adjacent al menjador torne a eixir a la zona de la galeria i veig que el següent punt per visitar es troba davant d’una porta tancada. Li pregunte a la xica del personal del castell i em diu que aquesta zona l’obriran una vegada la visita guiada passe per allí i que la puc visitar quan ells acaben, ja que és molt estret i no cap molta gent. Després d’esperar una estona puc accedir a la zona dels dormitoris, despatx, salons d’entreteniment i el bany.

Per a finalitzar baixe les escales per accedir de nou al pati i allí torne a veure el punt d’audioguia 16 que la sala d’accés a la cripta. La cripta està tancada, però des de la sala d’accés es pot accedir al celler on es pot veure un xicotet aparador on es poden comprar diversos records del castell. Al costat un senyal que indica l’eixida i que dona a l’entrada principal i a l’exterior del castell.

3. REFLEXIÓ PERSONAL

A l’article de Rosa Llop “” dels recursos de l’assignatura trobem la següent frase: “Cada tipus d’espai té unes característiques que determinaran com ha de ser el projecte de senyalística.”

En aquest cas ens trobem amb un espai patrimonial com és un Castell de Santa Florentina que, a més, està en molt bones condicions, gràcies a la restauració de vàries de les seues torres exteriors i també gràcies a la quantitat d’objectes que encara es conserven (tapissos, quadres, mobiliari…) i que s’exposen en les seues diferents sales. L’objectiu, aleshores, de la senyalística d’aquest castell és la de fondre’s en l’espai per tal de guiar a l’usuari pel recorregut correcte, però sense destacar per sobre del mateix castell que és l’atracció turística principal. És, per tant, una senyalística que s’ha d’integrar en l’espai de forma discreta però efectiva.

Trobe que la senyalística del castell és antiga i li falta un disseny potser més modern. Sobretot la tipografia es veu prou desactualitzada i alguns dels cartells tenen molt de text i molta informació desordenada; els punts d’audioguia també es veuen antics. No obstant això, per altra banda, crec que la decisió de no intervindre de forma exagerada en l’espai és molt encertada. No hi ha grans fletxes o grans panells que guien al visitant ni tampoc estan assenyalades les habitacions amb el seu nom, sinó que els usuaris es mouen seguint els punts d’audioguia que, com comentava abans, són visibles i segueixen un recorregut amb sentit que ajuda a entendre el que s’explica en l’audioguia. L’audioguia dona molta informació històrica sobre el castell i les seues sales i també sobre alguns objectes destacats, però no parla massa dels objectes més normals (utensilis de cuina, llums, mobiliari…) que estan exposats en vitrines, el que vaig trobar a faltar. Potser fent servint codis QR es podria donar informació complementària amb el mateix estil discret que no intervé massa en l’espai.

També em va semblar que les barreres estaven ben disposades per tal de moure a la gent a l’espai i que a més moltes intentaven complementar l’espai en el seu estil com es veu en les fotografies superiors del banc i de la barrera per tallar el pas. En lloc de posar senyals de “NO TOCAR” o “NO PASSAR” que potser es veurien com una intervenció més violenta, s’han posat aquestes barreres que s’integren millor. Els únics senyals que vaig veure més fora de lloc són aquells que serveixen per indicar on estan les alarmes contra incendis, els extintors i les eixides d’emergència i que són senyals que responen a normatives oficials.

Per finalitzar, cal comentar que em va sorprendre que tota la informació escrita estiguera també en anglés ja des de ben abans arribar al castell. És evident que aquest castell és una atracció turística de gran importància a Canet de Mar i que vol atraure a la quantitat més gran de gent possible, ja que tota la conservació del castell s’aconsegueix a partir dels diners que la gent dona o el que es recull de les entrades venudes. L’idioma és de suma importància a l’hora de publicitar qualsevol atracció turística i també per a ajudar visitants de tots tipus a saber trobar el lloc i a moure’s dins l’espai.

4. BIBLIOGRAFIA

• Castell de Santa Florentina web oficial. Extret de https://castelldesantaflorentina.com/es/
• Berga, Q., Llop, R. (s.d). Entrevista a Manel Grávalos. La senyalística en pro de l’eficiència de la mobilitat. Ràdio UOC. Extret de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00250276/
• Berga, Q., Llop, R. (s.d). Lake Mountain Alpine Resort. Extret de http://disseny.recursos.uoc.edu/materials/projecte3/lake-mountain-alpine-resort/
• Berga, Q., Llop, R. (s.d). Itinerari sensorial Can Grau. Extret de http://disseny.recursos.uoc.edu/materials/projecte3/lake-mountain-alpine-resort/
• Llop, R. (s.d). Introducció a la senyalística. Recurs de l’assignatura Projecte III: Senyalística i Digital Signage https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00250260/html5/PID_00250260.html